Allò impossible

Autor: Biopablo

La durada mitjana de la vida d'un moviment polític és comparable a la d'una persona. FairCoop (FC) ha complit 4 anys (Feliç Aniversari!), i és equivalent a una xiqueta: menuda, plena de curiositat i emoció, amb un gran potencial i amb més per aprendre que per ensenyar.

Anem a fer una breu retrospectiva dels últims quatre anys:

  • 2015 va ser un any de gestació. Vam recórrer Europa tractant de construir una cosa que ningú entenia, érem com profetes en el desert. La tasca era simplement impossible, l'objectiu massa ambiciós. Però no vam abandonar, especialment l’Enric, qui mai va perdre l'esperança, i amb la seua energia i la seua determinació inacabables, va salvar el moviment d’una extinció precoç.
  • El 2016, les llavors que plantarem van brollar, per fi FC va enlairar-se, i el que semblava impossible va començar a ser possible. Aparegueren nombrosos nodes locals, incloent el primer fora d'Europa, al Kurdistan; getFairCoin va començar a distribuir monedes; productors i botiguers es van unir a UseFairCoin i a FairMarket; i la gent va començar a creure. Malgrat això, a finals d'any un FairCoin tenia un valor de menys de 0,05 euros, recordant-nos que el nostre somni encara estava lluny de ser realitat.
  • El 2017 el profeta del desert tingué la seua primera trobada amb el dimoni, qui li va prometre un camí directe a la glòria. FC, que no era més que una xiqueta de 2 anys bocabadada per la brillantor de l'or del dimoni, va muntar-se a l'ona de la cripto-bombolla.

El valor de la nostra moneda va ascendir a 1,20 euros en pocs mesos. Moltes mosques pul·lulaven, atretes per la pudor dels diners fàcils. Però també experimentàrem un creixement legítim: es van crear molts nodes nous, l'estructura global es va organitzar en forma d'OCW, BotC i Freedom Coop van començar a brillar, i allò impossible va perdre definitivament el seu lleig 'im-'. FC era finalment una realitat i estava ací per quedar-se.

  • El 2018 el desert es va tornar verd, es va instal·lar l'eufòria i vam començar a construir monuments als falsos ídols del Capital i els déus del Creixement. Pujàvem amb les mosques.

Llavors va ocórrer una cosa cridanera: la cripto-bombolla global va esclatar, i el valor de la moneda es va reduir a la meitat. Les mosques es van allunyar portant-se els diners amb elles, aprofundint així els problemes de liquiditat i portant-nos a una crisi política. Va ser una gran notícia.

L’alarma que va acabar amb el somni no arribava massa tard, els monuments encara no estaven complets. La crisi ens va salvar de caure totalment en mans del leviatan capitalista.

Quan vam obrir els ulls al fosc dormitori, finalment vam veure el monstre baix del llit. En aquest punt, només hi ha una cosa a dir:

"Mareeeeeeee!!"

Però qui és la mare? La CIC? Occupy? Bitcoin? No, estes són més com germanes grans. La veritat és que realment no tenim pares.

-----------------------------------------------------------------------------------------------

A banda de participar en FC, també he treballat amb el moviment revolucionari kurd, format per organitzacions com el PKK i moltes altres. Actualment són els únics del món que desafien la modernitat capitalista d'una manera significativa.

Tot i que els seus mètodes i objectius són molt diferents dels nostres, compartim un objectiu final comú i una perspectiva revolucionària.

Amb 40 anys, considere que el PKK és una bona figura paterna.

El PKK no va arribar a la glòria quan tenien 4 anys.

Van haver d'esperar dècades.

Van aconseguir alliberar vastes àrees a Síria i a l'Iraq de la influència de l'Estat, que ara s’autogestionen de manera democràtica basant-se en els valors de l'antipatriarcat i l’ecologia. Estan un pas més a prop de la nostra revolució integral, i segur que tenim molt a aprendre d'ells.

El PKK és, com nosaltres, orfe. El sistema que estan implementant, conegut com a confederalisme democràtic, no té precedents.

No van arribar a la glòria quan tenien 4 anys. Van haver d'esperar dècades, funcionant com un rizoma desconegut i subterrani, aprenent lentament i amb paciència, creant confiança i força, qüestionant-se profundament i fins i tot experimentant radicals canvis interns de paradigma. Fins que finalment van emergir el 2011 per a liderar el camí cap a la revolució llibertària més exitosa en la història moderna.

Les lliçons més importants que he après personalment del PKK es podrien aplicar a FC. Alguns d'elles es poden resumir en uns pocs punts:

  1. Creu. No dubtes. Estigues al 100% segur que anem a tindre èxit i pren les teus decisions en conseqüència. L'impossible ha passat, està passant i passarà. Però només si creus.
  2. Tin paciència. El creixement és un mitjà, no un fi. Centra’t en la qualitat més que en la quantitat.
  3. Qüestiona-ho tot. El teu major enemic està dins de tu mateix. Evita el dogmatisme. Sigues flexibles. El teu entorn està canviant, no tingues por de canviar amb ell.
  4. Sigues radical. Sigues coherent amb els teus principis, fins i tot al preu de disminuir la teua qualitat de vida.
  5. Mai et queixes. Queixar-se és estúpid.
  6. Sigues disciplinat/-da. Centra’t. No perdes temps. No t’ofengues fàcilment. Recorda per a què estem ací.
  7. Mantín el compromís. Tria el teu nivell de compromís i comunca-lo clarament als teus camarades. Ja siga de l'1% o del 100%, mantín-lo com una promesa sagrada.
  8. No parles dels teus camarades, especialment si no estan presents. Ni tan sols per dir coses bones sobre ells. No escoltes rumors, i ves amb compte de no començar-los.
  9. Critica qui estiga obert a la crítica. Estigues obert/-a a la crítica. La crítica és essencial per a una comunitat sana. Accepta sempre la crítica quan la rebes, fins i tot si no estàs d'acord o no l'entens.
  10. Delega. Descansa si estàs cansat/-da. Demana ajuda si ho necessites.
  11. No ets important. No penses en tu mateix. Assumeix el treball més merdós, pren la pitjor cadira, el tros més petit. Deixa les bones peces per als altres.
  12. Sigues sa/-na i feliç. Alça’t prompte. Fes exercici. No prengues drogues. Treballa fora de línia, socialitza amb els teus veïns. Estima i sigues estimat/-da.

    Alguns d'ells poden semblar contradictoris, però si realment els enteneu, veureu que no ho són.

    Ah, hi ha una més:
     
  13. Sigues un terrorista. Quan l'Estat va descobrir la paraula "terrorista", va ser amor a primera vista. Per a nosaltres també és molt útil: ser acusats/-des de terrorisme és un signe que s’estan fent les coses bé. Però, per descomptat que això mai no succeirà amb FairCoop, veritat? És impossible.

Brought to you by the multi-lingual FairCoop community. Visit the FairCoop main website or FairCoin. | CMS Login

To top