FairCoin i les monedes socials

Local-global-local

Autor: Sam Dallyn and Kapis

Corrent bons temps per aquells implicats en projectes de monedes alternatives. D'enllà deu anys que va començar la crisi financera de 2008, va mostrar-se que el creixement basat en el deute era socialment insostenible, és per això que hem vist com tant la banca com els Governs s'han anat tornant més dependents encara d'aquest model. I, a la mateixa vegada, assistim a un creixent consens científic, segons el qual aquest model de creixement basat en el deute ens portarà a una catàstrofe mediambiental, cada vegada serà més probable que arribem a experimentar en el curs de la nostra vida i que, definitivament, experimentaran els nostres fills i els qui ara són més joves. En aquest context, que pinta tan desesperat, han proliferat a tot el món diferents experiments econòmics alternatius que ofereixen un model d'intercanvi progressiu diferent i ecològicament sostenible i que trenquen amb el cicle imposat pel model basat en el deute. El mapa de Komun, per exemple, mostra prop de mil llocs on s'accepta FairCoin i monedes socials a tot el món, un nombre que va augmentant de forma constant. En aquesta història, FairCoin -i, per tant, FairCoop- tenen un paper estratègic per jugar, perquè:

  1. És una criptomoneda, d'abast global, la qual cosa significa que té potencial per ajudar a establir vincles entre monedes socials que funcionin en àmbits regionals diferents.
  2. Com criptomoneda social d'àmbit internacional, té potencial per ajudar a reduir la necessitat dels usuaris de monedes socials de recórrer als diners fiat, ja que poden usar FairCoin en el seu lloc per realitzar intercanvis més enllà de l'abast d'aquelles.

De moment, els esforços de FairCoin i FairCoop per trobar la forma d'establir connexions amb diferents monedes socials formen part d'un projecte en marxa que es troba en una fase inicial de desenvolupament. És per això que decidim saber més sobre algunes experiències dutes a terme per diferents nodes locals de FairCoop i els demanem que ens expliquessin com han fet per desenvolupar llaços amb diferents monedes socials.

La major part de les experiències recollides són d'Espanya i Catalunya: a Albacete, Tarragona, La Safor (València), Murcia i La Garrotxa (Girona). Però també s'han establert vincles productius amb altres monedes socials: a MACAO, Milà (Itàlia), i a Berna (Suïssa).

Intentem resumir aquestes experiències, de diferent naturalesa, per trobar quins ensenyaments podem extreure útils per altres nodes locals que vulguin treballar amb monedes socials. Destaquem diversos aspectes clau a partir de casos i històries diferents: les relacions de confiança cara a cara entorn de valors compartits, la coordinació i la planificació col·lectiva per atendre les necessitats de les persones, la ubicació física i l'autonomia local, formen part dels ingredients crucials a tenir en compte.

  • El primer punt clau és que les relacions de confiança físiques són vitals perquè aquests vincles funcionin en la pràctica. En tots els casos, van ser fonamentals les relacions personals de confiança forjades a través d'experiències compartides i de valors comuns. FairCoop només treballa de manera efectiva amb monedes socials amb les quals comparteix valors, i és sota aquesta premissa que pot contribuir al fet que les diferents monedes s'ajudin entre si i a teixir xarxes interconnectades, reduint la seva dependència dels diners fiat. Quant a la importància dels valors compartits, a Berna (Suïssa) FairCoop treballa en estreta relació amb una moneda local - el Bonobo - que va ser creada entorn d'un festival. El Bonobo només funciona amb empreses on la diferència salarial és de 2:1. Els organitzadors de la moneda local van simpatitzar amb els valors de FairCoop i, sobre aquesta base, el node local de Berna va poder compartir xarxes amb ella. El node local de FairCoop també ha de tenir un profund coneixement de la moneda social amb la qual vol treballar, i si és possible una participació superposada per construir vincles i que puguin perdurar. Aquest és el cas de l'ecoxarxa deTarragona i de MACAO, a Milà, dos dels exemples millor desenvolupats.
  • Una característica important dels exemples de major èxit de col·laboració amb monedes socials és una sòlida coordinació col·lectiva centrada en la satisfacció de les necessitats de les persones. A Tarragona, per exemple, els comerciants que acceptaven monedes socials i FairCoin van tenir l'oportunitat de vendre els seus productes amb la moneda que volguessin: els euros van representar menys de la quarta part dels pagaments sol·licitats, els FairCoin van ser aproximadament la tercera part del total i la moneda social va ser gairebé el 50%. Encara que les proporcions varien òbviament en cada cas, és necessari una acurada planificació per trobar la manera en la qual funciona de la millor forma per tots els implicats. De forma similar, en La Garrotxa (Catalunya), els productes es paguen en FAIR i aquests es canvien per una moneda social, els Troks, com a ingrés. Mentrestant, a MACAO, que utilitza com a moneda social la criptomoneda Commoncoin -creada en 2015-, els productes d'altres regions d'Itàlia de les quals Milà no disposava podien subministrar-se utilitzant FairCoin i després adquirir-se amb Commoncoin. Per tant, en tots aquests casos, treballar amb monedes socials suposa ser flexible i entendre les necessitats i desitjos dels comerciants i productors, de manera que FairCoin ajuda a facilitar la creació i l'expansió de xarxes de monedes socials. En última instància, es tracta de trobar formes productives de treballar amb els comerciants i productors per ajudar-los a construir una economia circular que respongui a les necessitats de les persones. Perquè això funcioni eficaçment, el node local necessita tenir un balanç positiu amb la moneda social per facilitar els intercanvis.
  • En els casos de major èxit, l'existència de llocs físics específics és crucial per atreure gent i per construir vincles concrets amb altres monedes socials. A Berna, la primera Zero Waste Shop (tenda amb zero residus) que va acceptar FairCoin ofereix diferents productes de diversos nodes locals, mostrant com funciona FairCoin des del global al local. En els projectes La Safor i La Descapitalizadora de Tarragona, FairCoin i les monedes socials utilitzen un magatzem local per a la distribució de productes, i això, juntament amb una acurada planificació, va contribuir a l'èxit de la primera ruta circular ibèrica. Mentrestant, a Milà, MACAO ha proporcionat una base important per treballar col·lectivament amb Commoncoin, donats els valors i projectes que comparteixen.

No obstant això, en diversos casos diferents, s'ha observat una desconfiança general cap a les criptomonedes per part d'alguns usuaris de monedes socials, la qual cosa no és sorprenent donada l'especulació i l'entusiasme capitalista entorn de Bitcoin que reflecteixen els mitjans de comunicació. La "barrera tecnològica" significa que moltes persones no se senten còmodes a l'hora de descarregar-se un moneder i d'usar criptomonedes, i això va suposar un repte en diversos llocs. Observant les experiències recopilades sobre el treball amb diferents monedes socials, queda clar que FairCoin és més una moneda social que una criptomoneda, que funciona millor mitjançant valors compartits, proximitat i relacions de confiança cara a cara construïdes fora de les relacions d'explotació capitalistes.

Les actituds enfront de les criptomonedes també són bastant diferents en diferents llocs: per exemple, en el context suís, ja hi havia un alt nivell d'interès en l'ús i les inversions en criptomonedes, mentre que a MACAO, a través de la Commoncoin, existia un compromís a llarg termini amb l'ús de criptomonedes per crear alternatives polítiques i organitzatives; no obstant això, en altres llocs com Murcia, s'han trobat una certa resistència a l'ús de les criptos per part dels usuaris de la seva moneda social, com l'Osel.

Així, encara que la situació varia en funció del context, cal considerar FairCoin com criptomoneda social, una fortalesa que pot resultar atractiva per a persones amb consciència social, usuàries de criptomonedes, i també pot funcionar bé amb monedes socials. Aquesta fortalesa també presenta reptes, donada la desconfiança respecte a les criptos en alguns contextos locals val la pena destacar que FairCoin és una eina per reforçar valors alternatius, no capitalistes, basats en la confiança, i no alguna cosa que busca absorbir diferents monedes socials en un únic projecte global. FairCoop i FairCoin poden ser importants a l'hora d'establir vincles entre diferents monedes socials d'àmbit local, sempre treballant conforme als principis de l'autonomia local radical.

 

Moneda social i FairCoin: Un procés de creació de vincles a llarg termini

Observem que en aquesta fase de transició cap al canvi a moneda fiat segueix sent una necessitat per a molts comerços i que el procés de vinculació entre FairCoin i les monedes socials ha de ser planificat acuradament, ja que és necessari que hi hagi intercanvi en ambdues monedes perquè aquestes relacions perdurin en el temps. Dit això, quan es compleixen aquestes condicions, hi ha casos en els quals s'estan establint importants vincles productius. FairCoop i FairCoin són part d'un moviment polític per crear formes comunes d'intercanvi que treballin a favor dels interessos de la gent, fora del sistema capitalista basat en l'explotació de les persones i dels recursos naturals pel benefici. Com es generen aquests vincles amb diferents monedes socials entorn d'aquests valors alternatius en els diferents llocs, seguirà sent una tasca apassionant i -com es pot veure en els casos esmentats anteriorment- alguna cosa important i gratificant, durant els pròxims anys.

 

(Gràcies a @Al_Demon @biciAbhyanga @jessdim @NikolaNS Emanuele Braga i @rosquilletaintegral per la seva col·laboració).

 

Brought to you by the multi-lingual FairCoop community. Visit the FairCoop main website or FairCoin. | CMS Login

To top